Serigrafia personalitzada per a articles promocionals
La serigrafia és la tècnica que més es demana per a bosses de tela, samarretes i paraigües. Dona colors plans i opacs, aguanta bé l'ús diari i, quan el logotip té pocs colors, surt a compte a partir d'un cert nombre d'unitats. En aquesta guia li expliquem com es fa, en quins articles del catàleg la trobarà i quines decisions de disseny li convé prendre abans de demanar-la.
Com es fa una serigrafia
El punt de partida és el seu logotip separat per colors. De cada color se'n fa un fotolit i, amb aquest fotolit, s'insola una pantalla: un bastidor amb una malla de fil molt fi recoberta d'una emulsió que s'endureix amb la llum. Les zones del dibuix queden obertes i la resta queda tapada.
Amb la pantalla col·locada damunt de l'article, l'operari passa una rasqueta que empeny la tinta a través de la malla. La tinta només travessa les zones obertes i dibuixa el logotip. Si el disseny té dos colors, l'article passa per dues pantalles, i cal que quedin ben alineades perquè els colors encaixin. Al final, la tinta s'asseca o es cura amb calor, segons el tipus de tinta i de material.
Els objectes cilíndrics, com un termo o una ampolla, es marquen amb serigrafia circular: la peça gira mentre la rasqueta hi passa, i el logotip s'adapta a la corba.
On la trobarà al catàleg
- Bosses de cotó, de iute, de no teixit o de polièster: és la tècnica més habitual, perquè la superfície és plana i el teixit absorbeix bé la tinta.
- Samarretes i dessuadores: és molt freqüent quan el logotip té pocs colors i es fan moltes peces iguals.
- Paraigües: el logotip es marca en un o més panells de la tela.
- Termos i bidons: amb serigrafia circular, quan la fitxa l'ofereix.
Cada fitxa indica amb quines tècniques es pot marcar el producte i en quines zones. Dos articles que s'assemblen poden tenir zones de marcatge molt diferents, i el que diu la fitxa és el que val.
Decisions de disseny que canvien el resultat
El nombre de colors. Cada color és una pantalla més i una passada més. Un logotip a una tinta és el més senzill de produir. Per això moltes empreses tenen una versió simplificada de la marca, en un o dos colors, que reserven per a aquests marcatges.
El gruix de les línies. La malla té un límit de definició. Les lletres molt petites, les línies molt fines i els buits tancats dins de les lletres es poden omplir de tinta, sobretot en teixits de trama oberta com la iute. Si el logotip porta un eslògan de cos petit, de vegades és millor deixar-lo fora del marcatge.
El color de fons. La tinta de serigrafia cobreix bé, però sobre un teixit fosc els colors clars perden força si no s'hi posa abans una capa de blanc. Aquesta capa és una passada més, i es reflecteix en el pressupost.
Degradats i fotografies. La serigrafia treballa amb colors plans. Un degradat suau o una fotografia no hi queden bé; per a aquests dissenys hi ha altres tècniques, que trobarà més avall.
Què fa variar el preu
El preu d'una serigrafia depèn sobretot del nombre de colors i del nombre d'unitats. La preparació de les pantalles és la mateixa tant si se'n marquen poques com si se'n marquen moltes, de manera que, com més unitats, menys pesa aquesta preparació en el preu de cada peça. A la majoria de fitxes veurà el preu amb el seu logotip; en canviar la quantitat, la fitxa recalcula el preu per unitat. En d'altres, el marcatge es pressuposta a mida.
La mida del marcatge i el nombre de zones (davant i darrere, per exemple) també hi compten. Si dubta entre dues opcions, ens pot demanar el pressupost de totes dues i comparar-les.
El fitxer que ens ha d'enviar
L'ideal és un fitxer vectorial (AI, PDF o SVG) amb els textos convertits en corbes. Si té els colors de la marca definits amb referències Pantone, indiqui-les: la tinta de serigrafia es barreja per a cada color, i amb la referència el to surt més fidel. Si només té el logotip en PNG o JPG, ens el pot enviar igualment i li direm si cal redibuixar-lo abans de marcar.
Abans de produir li enviem una prova digital amb el logotip col·locat sobre l'article, a la zona i a la mida triades. No es fabrica res fins que l'aprova.
Quan convé una altra tècnica
- Si el disseny és una fotografia o té molts colors, miri el transfer i el DTF o la sublimació.
- Si l'objecte és petit i de plàstic, com un bolígraf o un clauer, la tampografia s'hi adapta millor.
- Si vol un acabat sense tinta en metall o en fusta, el gravat làser deixa una marca que no s'esborra.
- En roba que es renta sovint i en gorres, el brodat aguanta millor el pas del temps.
Per comparar les tècniques d'un cop d'ull, el blog té un article sobre les tècniques de marcatge.
Preguntes freqüents
Quants colors pot tenir una serigrafia?
Depèn de l'article i de la zona. Cada color requereix una pantalla, de manera que, com menys colors, més senzill és el marcatge. Al pressupost li indiquem si el disseny hi cap tal com és o si convé simplificar-lo.
Es pot fer serigrafia sobre una samarreta negra?
Sí. Sobre teixits foscos s'aplica primer una base blanca perquè els colors no perdin intensitat. La prova digital li mostra com quedarà el logotip sobre el color de la peça.
Puc demanar serigrafia a dues cares?
Si l'article té més d'una zona de marcatge, sí. Cada zona es pressuposta per separat, amb els seus colors.
Què passa si no tinc el logotip en vectorial?
Ens el pot enviar en el format que tingui. Si la qualitat no és suficient per fer les pantalles, l'hi direm abans de començar i li proposarem com resoldre-ho.
